Els castrati i les dones

Si us hi fixeu, observareu en una determinada facció de l'autoerigida aristocràcia intel·lectual nostrada unes constants clarament interrelacionades. Em refereixo a aquesta elit de nens rics defensors a ultrança de la seva classe, lletgets i malgirbats i el capteniment dels quals va del sexisme tabernari a la misogínia patològica. És el que passa si ets dels que sempre passen per caixa, que acabes pensant que efectivament són totes unes putes. Concedim-los que és natural pensar això de les dones quan fora ta mare no n'has conegudes d'altres.

Són els nostres castrati d'avui. Tots escriuen com els àngels, que com sabem no tenen sexe. Els castrati cantaven com els àngels prèvia amputació dels testicles i els nostres oracles full-time escriuen com els àngels perquè tot suposant que tinguin cigala no la fan servir i un dia se'n van a pixar i els cau com una pelleringa seca.

Segurament tots hem tingut somnis humits en la nostra efervescència hormonal, allà devers els tretze-catorze anys i ens hem despert algun matí una mica afarnissosos, vull dir, amb el pèl dels baixos engominat amb una substància que no era gomina. La cisterna arriba que vessa si no la buides mai i la naturalesa ha de rajar per alguna banda. Fins aquí normal. Él que és extraordinari és seguir en efervescència hormonal als trenta-tres o trenta-quatre anys i ejacul·lar per la boca o sobre el teclat d'un ordinador després d'haver passat la nit somiant amb conys, amb conys peluts, amb conys pelats, amb les vores del cony, amb el clítoris, amb l'interior del cony i com t'abelliria de molt menjar-li el cony a aquella puta.

Tot seguit, després del rotet i ben descansat, ja hauràs recuperat la pau espiritual necessària per continuar la teva missió a la terra i escriure petits tractats diaris d'ètica i estètica, parlar de Déu, Sant Tomàs i la superioritat moral d'Occident i la civilització cristiana. I tan tranquil, com aquests pervertits que toquen els nens alhora que els prevenen del pecat.

"Mas nostre Senyor algunes vegades permet algun gran pecat per més gran benefici"

Joanot Martorell, a Tirant lo Blanc